Conte per l’Ànima

Conte per l’Ànima

enviat per Deéelij

Hi havia una vegada, una petita ànima, que va dir a Déu …

… Ja sé qui sóc !

I Déu li va contestar : Meravellós ! Qui ets ?

La petita ànima contestà a tota veu : Sóc la llum !

Déu va somriure àmpliament : així – va exclamar . Tu ets la Llum .

La petita ànima estava feliç , perquè havia comprès el que totes les ànimes del regne tractaven d’entendre. Hurra ! Això és fantàstic ! . Però poc després ja no en va tenir prou amb saber qui era .

Sentia certa inquietud en el seu interior , perquè volia ser el que era .

Així , la petita ànima va tornar a parlar amb Déu (la qual cosa no és mala idea per a totes les ànimes que volen ser qui són realment ), per comunicar les seves idees :

Hola , Déu ! Ara que ja sé qui sóc , és bo Ser-ho?

Déu va respondre : Vols dir que vols ser qui Ja Ets ?

Doncs … veuràs . Una cosa és saber qui sóc , i una altra molt diferent és ser-ho realment . Vull sentir com és ser la llum .

Però si ja ets la llum – Va repetir Déu , somrient de nou .

Si , però vull saber com se sent ser-ho ! -Va exclamar la petita ànima .

Crec que ho hauria d’haver imaginat -va dir Déu , rient. Tu sempre has estat la més aventurera . I , després d’un instant , l’expressió de Déu canvià . Però hi ha una qüestió.  Què és ? preguntà l’animeta … Que no hi ha altra cosa a més de la Llum . No vaig crear una altra cosa que el que tu mateixa ets . Així, no hi ha una manera senzilla perquè experimentis Qui ets , ja que no hi ha res que no siguis .

Com ? – Va reposar la Petita Ànima innocent , estava una mica confosa . Pensa-ho d’ aquesta manera . Ets com una espelma al sol . Ja aquestes allà , juntament amb milions i megamilions d’altres espelmes que formen el sol .

I el sol no podria ser-ho sense tu , perquè li faltaria una de les seves espelmes, i així no podria brillar tant .

Però saber que ets la Llum tot essent dins de la Llum … aquest és el problema . -Tu ets Déu , ja t’empescaràs alguna cosa!

Déu va tornar a somriure : Ja he pensat en alguna cosa. Ja que no pots sentir-te la Llum tot sent-hi , t’envoltaré de foscor .

Què és la foscor ? És allò que tu no ets . Tindré por de la foscor ? – Va gemegar l’animeta .

Només si així ho vols -va respondre Déu . En realitat , no hi ha res a témer , llevat que així ho decideixis . Nosaltres inventàrem tot això . Fingim .

Ah ! -Va exclamar la petita ànima , que ja s’estava sentint millor .

Llavors Déu va explicar que , per poder experimentar qualsevol cosa, es requereix del seu oposat . Aquest és un gran do , perquè sense ell no podries conèixer com és tota la resta . No podries saber que és el calent sense el fred, el dalt sense el baix , la rapidesa sense la lentitud . No podries saber que és l’esquerra sense la dreta, el aquí sense l’allà , l’ara sense el després . I així -va concloure Déu , al veure’t embolcallada de foscor , no tanquis el puny ni alcis la veu per maleir .

Més aviat , sigues Llum entre les tenebres , i no t’enfadis per això. D’aquesta manera sabràs Qui Ets Realment , i també els altres ho sabran . Permet que la teva llum brilli perquè tots sàpiguen que ets algú molt especial .

Vols dir que està bé que els altres sàpiguen que sóc algú molt especial ? – Va inquirir la Petita Ànima .

I tant ! – Va riure Déu, Està molt bé ! . Però recorda que “especial ” no vol dir “millor” . Tots són especials , cadascú a la seva manera. Però hi ha molts que no ho recorden . Entendran que està bé que siguin especials només quan tu mateixa sàpigues que està bé ser especial .

Fantàstic ! – Va exclamar l’animeta , que ballava , reia i donava salts de felicitat .

Puc ser tot l’especial que vulgui !

Si , i pots ser-ho a partir d’ara mateix – va afegir Déu , qui ballava i saltava i reia amb la petita Ànima .

Quina part d’especial vols ser ?

Quina part d’especial ? No t’entenc .

Veuràs … – li va explicar Déu : Ser la Llum és ser especial , i això està fet de moltes parts .

Ser generós és ser especial .

Ser amable és ser especial .

Ser creatiu és ser especial .

Ser pacient és ser especial .

Se t’acudeixen altres maneres de ser especial ?

La petita Ànima va quedar en silenci per un instant : Se m’acudeixen moltes maneres de ser especial ! – Va exclamar després .

És especial ajudar els altres . És especial compartir. I ser amistós també és ser especial . Ser considerat amb els altres és ser especial !

Així és ! – Concordar Déu .

I tu pots ser totes aquestes coses , o qualsevol altra part de l’especial que desitgis ser, en qualsevol moment . Això significa ser la Llum .

Ja sé el que vull ser ! -Va anunciar la Petita Ànima , molt emocionada . Vull ser la part de l’especial anomenada ” perdonar” . No és especial perdonar ?

Oh , si – assegurà Déu . Això és molt especial .

Llavors , això vull ser . Vull perdonar . Vull experimentar-me a mi mateixa d’aquesta manera .

Bé- va dir Déu . Però hi ha una cosa que has de saber .

La Petita Ànima començava a impacientar-se . Semblava que sempre havia complicacions .

De què es tracta ? – Va sospirar .

No hi ha ningú a qui perdonar .

Ningú ? La Petita Ànima amb prou feines podia creure el que estava sentint.

Ningú ! -Va repetir Déu . Tot el que vaig fer és perfecte . No hi ha una sola ànima en tota la creació que sigui menys perfecta que tu. Mira al teu voltant .

Llavors la Petita Ànima es va adonar que s’havia reunit una gran multitud . De tot arreu , de tots els racons del Regne , havien vingut ànimes , perquè havia corregut la veu que la Petita Ànima sostenia una extraordinària conversa amb Déu , i tots volien escoltar el que deien .

Veient a les incomptables ànimes reunides , l’animeta va haver de coincidir : ningú semblava ser menys meravellós , menys magnífic o menys perfecte que ella mateixa . Tal era l’esplendor de les ànimes reunides i tan brillant era la seva Llum, que la Petita Ànima amb prou feines podia sostenir la seva mirada .

A qui perdonar llavors ? -Va preguntar Déu .

Oh , crec que això serà molt avorrit ! – Va grunyir la animeta .

Volia experimentar-me com El Que sentim . Volia saber com és aquesta part de ser especial .

I , així , va saber com és estar trist . Però llavors un Ànima amistosa va sortir d’entre la multitud :

No et preocupis Petita- li va dir. Jo t’ajudaré .

De debò ? -Va replicar , amb el rostre il·luminat . Però que pots fer ?

Puc donar-te a algú per que el perdonis .

Pots ?

Per descomptat ! – Va cantussejar l’Ànima amistosa . Puc anar a la teva següent vida i fer alguna cosa perquè em perdonis .

Però … Per què hauries de fer-ho ? -Va preguntar la Petita Ànima . Tu que ets un Ésser de tan absoluta perfecció . Tu que vibres amb gran rapidesa creant una llum tan brillant que amb prou feines puc veure-la.

Què podria fer que frenés la teva vibració fins que la teva llum es fes fosca i densa ?

Què podries fer tu , que ets tan lleugera com per ballar a les estrelles i desplaçar-te pel Regne a la velocitat del pensament , entraràs a la meva vida i et tornaràs prou pesada com per fer una cosa tan dolenta ?

És molt fàcil -va dir l’Ànima Amistosa . Ho faria perquè t’estimo .

A la Petita Ànima li va sorprendre la resposta .

No et sorprenguis – li va dir l’Ànima Amistosa . Tu vas fer el mateix per mi . No ho recordes ? Hem ballat juntes moltes vegades , per eons i eres . Durant tots els temps i en molts llocs hem jugat juntes. Simplement no ho recordes . Les dues hem estat totes les coses . Ja vam ser el dalt i el baix , l’Esquerra i la Dreta . Vam ser el Aquí i l’Allà , l’Ara i el Després , vam ser el Masculí i el Femení, el Bé i el Mal . Tu i jo vam ser la víctima i el dolent .

Així , ens hem reunit moltes vegades , l’una donant a l’altra l’oportunitat exacta i perfecta per expressar i experimentar Qui som Realment!.

D’aquesta manera -va afegir l’Ànima Amistosa , arribaré a la teva pròxima vida i seré el “dolent ” . Faré alguna cosa realment terrible , i llavors podràs experimentar-te com El Que sentim .

Que faràs ? -Va preguntar la Petita Ànima , una mica nerviosa . Què pot ser tan terrible ?

Oh , ja pensarem en alguna cosa -va replicar l’Ànima amistosa , amb un gest de complicitat . Segons després , va semblar tornar-se molt seriosa i murmuro : Tens raó en alguna cosa.

En què ? -Va voler saber l’ animeta .

Hauré de frenar la meva vibració i fer-me molt pesada per fer aquesta cosa no tan bona ,

Fingiré que sóc algú molt diferent a qui realment sóc . Per això et demanaré un favor a canvi .

Si , el que vulguis – va exclamar la Petita Ànima i va començar a cantar i ballar , Podré perdonar , podré perdonar ! Però va notar que l’Ànima Amistosa seguia molt callada .

Què vols ? – Li va preguntar . Què puc fer per tu ?

Ets tot un àngel per estar disposada a fer tal cosa per mi !

És clar que l’Ànima Amistosa és un àngel ! – Va interrompre Déu Tots ho són Sempre recorda això: que només envio àngels .

I així , la Petita Ànima va voler més que mai satisfer la petició de l’Ànima amistosa : Què puc fer per tu ? -Va tornar a preguntar .

En el moment que et colpegi i et faci bocins… – va repondre l’Ànima Amistosa . Quan et faci el pitjor que poguessis imaginar , en aquell mateix instant …

Què ? – Va interrompre la Petita Ànima . Què … ?

L’Ànima amistosa estava encara més seriosa : Recorda qui sóc realment .

Si , així serà ! -Va exclamar l’Ànima Innocent . T’ho prometo ! Sempre et recordaré tal com et veig ara i aquí .

Molt bé- va reposar l’Ànima Amistosa , perquè posaré tanta obstinació a fingir, que oblidaré qui sóc . I si tu no em recordes com sóc realment , no podré recordar durant molt de temps . I si oblido qui sóc, fins i tot tu oblidaràs Qui Ets, i les dues estarem perdudes . Llavors necessitarem que vingui una altra ànima perquè ens recordi a les dues Qui som .

No, no serà així ! – Va prometre una altra vegada la Petita ànima . Et recordaré ! I t’agrairé per donar-me aquest do , l’oportunitat de experimentar-me com Qui Sóc .

Així van acordar , i La Petita Ànima va fer cap a una nova vida , emocionada per ser la Llum, que era molt especial , i per ser aquesta part de ser especial que es diu Perdonar .

I va esperar ansiosament poder experimentar com Perdó i agrair el que fes l’altra ànima perquè fos possible .

En tot moment d’aquesta vida , cada vegada que va aparèixer en escena una nova ànima , ja fos que portés felicitat o pesar ( i especialment si portava pesar ) , la Petita Ànima va pensar en el que Déu li va dir .

” Sempre recorda que només envio àngels”

 Imatge

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s