No ets Tu, sóc Jo

 

No ets Tu, sóc Jo

 

Qui et fa patir? Qui et trenca el cor? Qui et fa mal? Qui et roba la felicitat o et treu la tranquil·litat? Qui controla la teva vida? …

 

Els teus pares? La teva parella? Un antic amor? La teva sogra? El teu cap?

 

Podries fer tota una llista de sospitosos o culpables. Probablement sigui el més fàcil. De fet només és qüestió de pensar una mica i anar nomenant a totes aquelles persones que no t’han donat el que et mereixes, t’han tractat malament o simplement s’han anat de la teva vida, deixant un profund dolor que fins al dia d’avui no entens.

 

Però saps? No necessites buscar noms. La resposta és més senzilla del que sembla, i és que ningú et fa patir, et trenca el cor, et fa mal o et treu la pau. Ningú té la capacitat almenys que tu li permetis, li obris la porta i li lliuris el control de la teva vida.

 

Arribar a pensar amb aquest nivell de consciència pot ser un gran repte, però no és tan complicat com sembla. Es torna molt més senzill quan comprenem que el que està en joc és la nostra pròpia felicitat. I definitivament el pitjor lloc per col·locar és en la ment de l’altre, en els seus pensaments, comentaris o decisions.

 

Cada dia estic més convençut que l’home pateix no pel que li passa, sinó pel que interpreta. Moltes vegades patim per tractar de donar-li resposta a preguntes que trepanen la nostra ment com: Per què no em va trucar? No em pensa buscar? Per què no em va dir el que jo volia sentir? Per què va fer el que més em molesta? i moltes altres que per raons d’espai ometo.

 

 

No patim per l’acció de l’altra persona, sinó pel que sentim, pensem i interpretem del que fa, per conseqüència directa d’haver-li donat el control a algú aliè a nosaltres.

 

Si ho volguessis veure de forma més gràfica, és com si ens estiguéssim fent vudú voluntàriament, clavant-nos les agulles cada vegada que un tercer fa o deixa de fer alguna cosa que ens incomoda. El més curiós i injust de l’assumpte és que la gran majoria de les persones que ens “van fer mal”, segueixen les seves vides com si res hagués passat; algunes fins i tot ni s’arriben a assabentar de tot el teatre que estàs vivint en la teva ment.

 

Un clar exemple de l’enorme dependència que podem arribar a tenir amb una altra persona és quan fa alguns anys algú em va dir: “Necessito que Enric em digui que m’estima encara que jo sàpiga que és mentida. Només vull escoltar-ho de la seva boca i que em visiti de tant en tant encara que jo sé que té una altra família;  et prometo que ja amb això puc ser feliç i em conformo, però si no ho fa … sento que em moro “.

 

Uau! Jo em vaig quedar de quadres. Realment aquesta serà l’autèntica felicitat? No serà un martiri constant que algú estigui decidint el nostre estat d’ànim i benestar? Voler obligar una altra persona a sentir el que no sent … no serà un calvari voluntari per a nosaltres?

 

No podem passar-nos la vida cedint el poder a algú més, perquè acabem depenent d’eleccions d’altres, convertits en titelles dels seus pensaments i accions.

Les frases que normalment es diuen els enamorats com: “El meu amor, em fas tan feliç”, “Sense tu em moro”, “No puc passar la vida sense tu”, són completament irreals i falses. No perquè estigui en contra de l’amor, al contrari, em considero una persona bastant apassionada i romàntica, sinó perquè realment cap altra persona (fins on jo tinc entès) té la capacitat d’entrar en la teva ment, modificar les teves processos bioquímics i fer-te feliç o fer que el teu cor deixi de bategar.

 

 

Definitivament ningú pot decidir per nosaltres. Ningú pot obligar-nos a sentir o fer alguna cosa que no volem, hem de viure en llibertat. No podem estar on no ens necessitin ni on no vulguin la nostra companyia. No podem lliurar el control de la nostra existència, perquè altres ho la nostra història. Potser tampoc puguem controlar el que passa, però sí decidir com reaccionar i interpretar allò que ens passa.

 

La següent vegada que pensis que algú et fa mal, et fa patir o controla la teva vida, recorda: No és ell, no és ella, ETS TU qui ho permet i és a les teves mans tornar a recuperar el control.

 

A l’ésser humà se li pot arrabassar tot, excepte una cosa, l’última de les llibertats humanes: l’elecció de l’actitud personal que ha d’adoptar enfront del destí, per decidir el seu propi camí.

 ningú et fa patir - Viktor Frankl

Font: Assaig de Viktor Frankl, neuròleg, psiquiatre, supervivent de l’holocaust i fundador de la disciplina que coneixem avui com Logoteràpia.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s