COM SER AGRAÏTS

COM SER AGRAÏTS

Sempre hi ha alguna cosa per agrair.

GRÀCIES sorra

Fins i tot quan les coses van massa malament, fins i tot quan els nostres somnis moren i quan els nostres plans s’ensorren; fins i tot quan els nostres éssers estimats se’n van i quan aquelles coses que crèiem que mai perdríem es perden.

Sempre podem contactar amb un espai d’humilitat, de rendició, fins i tot de glòria. I sí, no sempre és fàcil, i no, aquest alleujament no sol arribar massa aviat. Però quan el perdó és el nostre camí, i l’amor és la nostra raó per estar vius, i el despertar està fent cremar el nostre cor, llavors, la gratitud mai es trobarà lluny.

Gratitud … Per la connexió amb els nostres éssers estimats en aquest moment present. Per l’aire en els nostres pulmons. Per cada beneït alè. Per les robes que cobreixen el nostre cos, encara que estiguin fetes esquinçalls. Per les dents en les nostres boques, encara que estiguin podrits. Pels cabells en el nostre cap, encara que sigui massa fràgil. Pel líquid que bevem, per l’aliment que mengem, per aquesta bona terra que tant ens regala. Pel gest amable d’un estrany, per la brutal sinceritat d’un amic, pels inesperats i no reclamats regals que ens ofereix cadascun dels nostres dies.

Una part del nostre cos comença a fallar, i llavors apreciem el servei que ens va prestar per tant de temps sense queixar-se.

Ens roben el cotxe i sentim gratitud i amor per tot el temps en el que vam tenir l’oportunitat de relacionar-nos amb ell.

Ens submergim en la dolça impermanència de les coses.GRÀCIES sorra platja

Un ésser estimat se’n va, o mor, i apreciem tots aquests moments que vam passar junts, mai sabent el que el futur ens oferiria.

La trobada amb un client enutjat ens mostra la nostra força interior i la nostra capacitat de ser compassius, i ens recorda el ferit que pot sentir algú i la gran necessitat que té de la nostra amabilitat.

Paguem els nostres impostos a contracor, de mala gana, i de sobte un dia, agraïm la qualitat de vida que sovint donem per segura, i esclafim a cantar.

El cel esclata i una pluja torrencial ‘arruïna’ el nostre dia, i del no-res, sorgeix una torrencial gratitud per l’aigua que permet que la vida floreixi.

Ens acomiaden de la feina, plorem, ens lamentem, cridem, i després, un matí, tot encaixa perfectament: som lliures, lliures per buscar allò que sempre havíem volgut, allò que requereix de la nostra valentia, i pel que val la pena que ens arrisquem, allò que ens fa sentir realment vius.

Estimem i deixem anar.

10491094_701483509919854_563297399877481363_n

Lamentem i celebrem el transitori. Trobem la nostre veritable llar en la inseguretat. Ens enamorem, no del destí, sinó del sòl on donem cadascun dels nostres passos.

Trobem avui un espai per a la gratitud.

Apreciem alguna cosa, sense cap raó, no importa que es tracti d’alguna cosa insignificant, o d’una ximpleria.

I reconeguem que no hi ha res insignificant ni ximple quan es veu a través dels ulls de Déu.

Quan som màgics, tot es torna màgic.

 Jeff Foster

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s