PER QUÈ A VEGADES DESITGEM MORIR?

PER QUÈ A VEGADES DESITGEM MORIR?

 Per Jeff Foster

 

Si alguna vegada sents el desig de llevar-te la vida, si algun dia sents l’anhel de morir, si el pensament “vull suïcidar-me” ve a visitar-te o arriba per quedar-se, no tinguis por i tampoc et desesperis. Celebra que una profunda intel·ligència està treballant en tu.

El desig de morir és el més natural del món. No és un pecat, no està malament, no és un senyal de la teva debilitat ni del teu fracàs, no és el símptoma d’una terrible malaltia o d’alguna cosa fosca o tenebrosa dins teu. És un impuls tan antic com l’univers, cosa que tots els éssers humans sempre han sabut d’una manera o altra.

Adona’t que no estàs sol, adona’t que en la teva mateixa solitud, estàs connectat amb tota la humanitat.

 

La urgència de morir no necessita ser seguida o adorada, sinó més aviat compresa; no necessita ser apaivagada ni tampoc cal prendre accions entorn d’ella, més aviat necessita ser acceptada, abraçada com el que és.

Traduït, “vull morir-me” significa “enyoro la meva llar, i estic desesperat per tornar a casa, però en aquest moment no sé com fer-ho”.

La urgència de morir és la urgència natural d’esvair la il·lusió del jo separat, de deixar anar l’esgotadora càrrega de “jo i la meva vida” (allò que no ets) i descansar profundament en la Presència (en el que ets).

És una crida per recordar la teva veritable llar, més enllà de totes les llars terrenals – aquí i ara.

És una invitació per assaborir la teva pròpia essència una vegada més.

Per sortir de la història del passat i del futur, i viure en aquest preciós moment.

Per ser aquí, fermament present, coratjosament viu, i deixar enrere la lluita entre el dolor i la joia de viure, deixar de posar resistència als conflictes de l’existència.

 

Utilitza el pensament “em vull morir” per iniciar una profunda meditació sobre la naturalesa de l’ésser. Qui moriria? Qui voldria matar un “jo”? Qui és aquest que viu ara? Qui és aquest que respira? Si el “jo” pot matar-se, si pot ser estimat o odiat, llavors, això és el que realment tu ets?

Què és aquesta intel·ligència en tu que sap que el “jo” és impermanent i que pot ser perdut? No està aquesta intel·ligència absolutament present i viva i desperta en aquest moment?

El “jo reeixit” i el “jo fracassat”, el “jo meravellós” i el “jo terrible”, el “jo que vol morir-se” i el “jo que vol viure”, no són només imatges, idees, pel·lícules surant a la pantalla-presència eterna en aquest moment?

No “ets” tu més enllà de tots aquests conceptes? No ets l’espai per a tot això?

Si has pres el “jo” com menys del que realment tu ets, per descomptat que tindràs ganes de “matar-lo” o acabar amb ell, perquè es sent com una cosa insignificant a la teva immensitat.

Si reconeixes el teu “jo” com l’Ésser, la teva presència més enllà del naixement i la mort, llavors no podràs realment matar-te a tu mateix, perquè la presència no pot matar a la presència, així com l’oceà no pot matar a l’oceà, i el sol no pot deixar de brillar, encara que s’estigui cremant.

 

Estàs fart, amic. Et sents esgotat, cansat. Brilles intensament.

Així que relaxa’t, permet-sentir tot aquest esgotament en aquest moment, i sigues conscient que el teu anhel de morir no és cap error, sinó l’expressió d’una gran intel·ligència, recordant-te el teu profund amor per la vida, la teva il·limitada naturalesa, i la teva innocència còsmica.

Una nova vida està clarejant per a tu.

Roman obert.

Hi haurà inesperats regals i connexions.

 

 Jeff Foster

(Imatge: Eli Mordechai)

10593169_712022588865946_5563835535029068833_n (1)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s