QUÈ ETS TU?

EL QUE ETS

Imagina la perfecta pantalla de cinema.

wh-screen

 

Mai desapareix. Sempre està present. Permet tot tipus de pel•lícules  que es projecten en ella   – pel•lícules  de guerra,  de terror, comèdies, de suspens. Pel•lícules  tristes, pel•lícules  alegres –   La pantalla ofereix una llar per a totes elles. Les pel•lícules  vénen i van, però la pantalla roman sempre. La pantalla mai és ferida o malmesa, fins i tot a la pel•lícula  més violenta o intensa.

 

Quan tu estàs veient una pel•lícula , absort en la seva història, mai ets conscient de la pantalla. Et sents arrossegat per la trama. Les localitzacions canvien, els paisatges canvien, vas cap endavant i cap enrere, fins i tot en el temps.

Els personatges neixen i moren.

Les guerres es lliuren, es vessen llàgrimes, les connexions es fan i es desfan.

Tot això està succeint en una pantalla que mai canvia, mai es mou, mai viatja en el temps, mai neix i mai mor.

L’única cosa que és essencial – la immutable pantalla – mai és part de la història.

I, tanmateix, sense la pantalla de cinema en primer lloc, no podria haver cap història.

 

En sortir de la sala de cinema, pots pensar que has estat veient una pel•lícula  durant tota la vesprada, però en realitat només has estat veient una pantalla que mai s’ha mogut. Tu has estat mirant fixament una cosa que mai ha canviat, mai feia res en absolut, no tenia una pròpia història. I, malgrat això, a la vegada,  sents que estaves en un viatge meravellós. Aquesta és la paradoxa de la vida humana.

El somni de “la meva vida” es projecta en una pantalla de consciència que sempre està desperta.

 

Aquesta pantalla vivent és el que ets.

Consciència pura prèvia als conceptes.

Una presència constant.

La pel•lícula  és la dansa inacabable de conceptes, pensaments, sensacions, sons, imatges, records, percepcions, tot apareix i desapareix a la teva abraçada eterna.

La pel•lícula  està en constant moviment, però tu sempre romans, mai essent part de la pel•lícula , però permetent-la sempre, profundament arrelat en l’aquí i ara, radicalment obert a la següent escena, qualsevol que resulti ser.

 

Tu no pots acceptar, perquè tu ets l’acceptació mateixa.

 

Jeff Foster

beautiful-scenery24

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s