LA VERITABLE ESCOLTA DEL TERAPEUTA – Inmaculada Perea

LA VERITABLE ESCOLTA DEL TERAPEUTA 

Inmaculada Perea

 

Alguna vegada has escoltat de veritat?

Alguna vegada has posat tota la teva concentració i els teus sentits per un instant en escoltar alguna cosa o algú?

lskills1-460x180 

És com si no existís res més al teu voltant. A això em refereixo.

 

Perquè un terapeuta pugui realitzar una encertada avaluació i terapèutica del pacient, el més important és fer una “veritable escolta”.

 

Aquesta escolta, no es basa en sentir les paraules de l’anamnesi i treure conclusions sobre el que li passa a la persona.

No es refereix tampoc a la escolta del teixit mitjançant la palpació. En realitat, aquest concepte abasta una amplitud immensa.

En primera instància, escoltar i com escoltes el que al pacient li passa i el que ens demanda és molt important; però, la veritable escolta està encara en la primera fase.

 

Podem destacar tres aspectes fonamentals a considerar en aquest procés:

 

1. La quietud i serenitat del terapeuta

 

2. La pròpia introspecció

 

3. La neutralitat

 

divisor- clear002 

1. La quietud i serenitat del terapeuta

 

El primer aspecte és aconseguir en nosaltres mateixos la “quietud i serenitat” com a premissa bàsica.

 

Si volem escoltar de veritat, abans hem de callar a nosaltres mateixos, a la pròpia ment.

Això requereix concentració i molt entrenament, i si ho portem a l’extrem màxim, requereix poder estar a soles amb nosaltres mateixos. Per a això, hem de trobar la nostra pròpia identitat, el nostre veritable SER i d’aquesta manera, poder establir les nostres pròpies referències. Això implica endinsar-se en un inquietant i fantàstic viatge cap al nostre interior.

 

2. La pròpia introspecció

 

El segon aspecte que el terapeuta ha de conrear és “la pròpia introspecció”.

 

“No podem curar a ningú, si no ens hem curat a nosaltres mateixos”.

 

És fonamental conèixer en profunditat per avaluar i solucionar activament tots els processos físics, mentals i emocionals, que hagin pogut marcar en excés nostre “jo”.

 

Si no avaluem les nostres necessitats addictives emocionals, almenys les que més ens limiten, no podrem crear altres realitats, i menys encara escoltar una altra persona sense passar abans pel nostre filtre.

 

És convenient a més de conèixer aquestes addiccions emocionals pròpies, ser conscients de les que ens són imposades per la nostra herència familiar i per les nostres pròpies experiències kàrmiques de vides anteriors.

 

Tota addicció emocional ens roba la llibertat d’elecció, expressió i acció des del nostre propi inconscient. El nostre cos envia l’ordre al cervell que s’està quedant sense reserva d’aquesta emoció que sempre ens acompanya, i demana al cervell que busqui dins del seu sistema la situació o el record perfecte per atreure o crear de nou aquesta emoció. Si no apareix instantàniament en la nostra vida, el cervell buscarà en la seva memòria aquest record del passat amb una gran càrrega emocional, enviant el senyal a l’hipotàlem per segregar més pèptids per a aquesta emoció, i un cop fabricats, enviar-los en grans quantitats a l’organisme.

 

Les cèl·lules de tot el cos, tenen en la seva membrana citoplasmàtica receptors als quals s’uniran aquests pèptids i això farà que la informació d’aquest sentiment, arribi al centre de cada cèl·lula del cos limitant-nos en el nostre sentir i percepció d’altres emocions i experiències.

 

Si no aconseguim trencar aquest cercle d’addicció emocional, no podrem ser realment lliures, conscients ni autèntics.

Per això, aquesta premissa és tan important per a la nostra evolució personal i per a la veritable escolta.

 

3. La neutralitat

 

El tercer aspecte és la neutralitat. Hem d’estar molt perceptius i receptius, molt oberts a qualsevol estímul que puguem veure, sentir, sentir o fins i tot intuir.

 

Ser neutral implica no induir al pacient amb les nostres pròpies idees, emocions, sensacions, percepcions, … des d’un màxim respecte.

 

 

Per això és important establir clarament el nostre propi punt de referència des del nostre propi autoconeixement i des d’un constant treball evolutiu. Tot això és per no confondre les nostres pròpies experiències amb les del pacient.

 

Ja sabem que cada cèl·lula té memòria. A cada teixit, òrgan, múscul … en cada part del nostre cos, hi ha una gran quantitat d’informació.

 

Per això, hem d’estar lliures de totes aquestes restriccions i addiccions físiques, mentals i emocionals.

 

Un cop establerta la veritable escolta, acompanyada d’una adient connexió amb el seu sistema i en un ampli context d’absoluta confiança per part de tots dos, s’establirà un intercanvi d’informació que pot ser unidireccional o bidireccional, en funció del que cada un vulgui o necessiti, i per descomptat, segons l’habilitat del terapeuta.

 

Aquí subjau un nou concepte terapèutic:  Mitjançant la veritable escolta, podem establir un diàleg entre l’inconscient del terapeuta i del pacient.

 1000px-Hicolor_apps_scalable_empathy

Seria una cosa semblant a les neurones mirall. Igual que el pacient té la capacitat de transmetre’ns informació des del seu inconscient, també pot contactar amb el nostre inconscient. Si per exemple, el pacient té una forta emoció de patiment per una abandonament, i connecta amb la llibertat i felicitat que li transmet el terapeuta per tot el seu treball evolutiu, el pacient tindrà la possibilitat de veure aquest sentiment reflectit en el seu inconscient i així experimentarà encara que sigui per uns instants, aquesta nova emoció.

 

A través del seu estat creatiu i d’una íntima connexió amb el pacient i amb l’univers, podrem transmetre aquest sentiment d’unió, que res està separat en l’univers (el camp unificat).

 

Si el pacient ho tria, podrà donar una altra alternativa emocional al seu cervell, als seus cossos i a la seva vida.

 

A partir d’aquí, la tasca ja és molt personal. Però almenys hem tingut una oportunitat de fer-nos conscients d’una emoció que estava molt amagada en l ‘inconscient, condicionant i impedint d’aquesta manera, que aflori el nostre veritable SER.

 

“El nostre cos és com un mar de vidre per on flueix el missatge que nosaltres mateixos creem amb la nostra realitat física, mental i emocional”.

 

“La veritable sanació es troba en l’expressió de l’amor incondicional des de la puresa de la nostra ànima”.

 Caring

=====================================

Autora: Inmaculada Perea Salguero (impesal2012@gmail.com)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s