NO T’OBLIDIS D’ESTIMAR AQUEST DIA – Jeff Foster

NO T’OBLIDIS D’ESTIMAR AQUEST DIA

Aquests són els dies de les nostres vides.

No hi ha altres dies per venir.

Aquests són els dies.

Els dies en què ens trobem els uns amb els altres. En els que parlem o no parlem. En els que sentim el que sentim, tant com puguem sentir. En els que prenem els camins que prenem cap als destins que somiem quan encara podíem somiar i creure en somnis. En els que mengem el que mengem. En els que dormim quan dormim. En els que estimem tant com podem.

Però aquests són els dies. Els dies d’allò ordinari i del miraculós. Els dies de respirar, els dies en què la sang bomba per les nostres venes, els dies que semblen durar per sempre, els dies que no poden acabar prou ràpid. Els dies en els quals ens mantenim molt a prop de la vida, de la seva calidesa, de la seva tendresa i de la seva ferocitat.

Els dies en els que tot sembla possible. Els dies en els que ens asseiem junts, bevem te de gessamí, o flors de saüc, o ‘Earl Grey,’ o res, veient el món passar, a nosaltres com a part del món passar, observant. Dies que conformen una vida. Dies per ser viscuts.

Estic enamorat d’aquests dies, que ens són donats gratuïtament.

Dies per jugar, per meravellar-nos, per buscar o no buscar, per preguntar, per recordar o oblidar, però dies, al cap i a la fi; dies la bellesa dels quals està arrelada en la seva pròpia impermanència, la fragilitat i solidesa semblen inseparables.

No t’oblidis d’aquests dies, i especialment, d’aquest dia, en el que habites, el que et sosté on ets, com una mare que sosté la seva petita, panteixant però forta, rosada i petita i perfecta; no pas sense defectes, però estimada justament per això.

Si em donen només un dia més, que sigui aquest dia, l’únic dia que hauré conegut, i que s’em deixi estimar-lo de la mateixa manera en què ell em va estimar, per tots aquests dies.

Jeff Foster

estima aquest dia - Jeff Foster

https://www.facebook.com/LifeWithoutACentre?fref=nf

THESE ARE THE DAYS

These are the days of our lives.

No other days are coming.

These are the days.

The days in which we meet each other. Talk or do not talk. Feel what we feel as much as we can feel it. Take the paths we take to the destinations we dreamed about when we could still dream and believe in dreams. Eat when we eat. Sleep when we sleep. Love as much as we can.

But these are the days. The days of ordinariness and miracles. The days of breathing, the days when blood pumps through our veins, the days that seem to last forever, the days that cannot end soon enough. The days where we remain close to life, feel its warmth, its tenderness and its ferocity. The days where anything seems possible. The days where we sit together, drinking jasmin tea, or elderflower, or Earl Grey, or nothing, watching the world go by, ourselves part of the world going by, watching. Days that make up a life. Days to be lived.

I am in love with these days, given freely. Days to play, to wonder, to seek or not seek, to ask, to remember or forget, but days nonetheless, days whose preciousness is rooted in their own impermanence, whose fragility and solidity seem inseparable.

Do not forget these days, and in particular, this day, the one you inhabit, the one that holds you where you are, as a mother holds her little one, breathless yet robust, pink and tiny and perfect; not without flaws, but loved because of them.

If I am given only one more day, let it be this day, the only day I have ever known, and let me love it the way it has loved me, for all of these days.

 Jeff Foster

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s